L’any 2024 que deixem enrere s’ha celebrat el quaranta-cinc aniversari de la legalització de la maçoneria a Espanya, un moment fonamental que va marcar la consolidació de la democràcia al país. Aquest fet es va produir el 1979, després d’un llarg període de clandestinitat i persecució sota la dictadura de Francisco Franco. Durant dècades, la maçoneria va ser considerada un enemic del règim per la seva defensa dels valors de llibertat, igualtat i fraternitat, i va ser declarada il·legal.
Amb la transició política, la maçoneria va recuperar el seu espai. La seva legalització no només va significar la restitució de drets per als seus membres, sinó també el reconeixement del seu paper històric com a motor de progrés i diàleg social. Aquesta fita va marcar l’inici d’una nova etapa en què la maçoneria ha treballat per recuperar la seva presència i influència en la societat espanyola.
Repressió i clandestinitat sota el franquisme
Durant el règim franquista, la maçoneria va ser objecte d’una repressió sistemàtica. Franco va promulgar lleis específiques contra els maçons, acusant-los de conspirar contra l’Estat i associant-los amb ideologies considerades subversives. Els membres de les lògies maçòniques eren perseguits, empresonats i, en alguns casos, executats. Aquesta persecució va portar moltes lògies a la clandestinitat, mentre que altres van desaparèixer completament.
La fi de la dictadura va suposar un punt d’inflexió. El 1979, en el marc de la transició democràtica, el Ministeri de l’Interior va permetre la inscripció oficial de les lògies al Registre d’Associacions. Aquest gest va significar la restauració de la seva legalitat i va obrir les portes a la normalització d’una institució històrica.
La maçoneria a Espanya avui
Actualment, la maçoneria espanyola compta amb entre 3.000 i 4.000 membres actius, un nombre modest en comparació amb altres països. Les lògies es distribueixen sota diverses obediències i segueixen rituals que combinen tradició i modernitat. A Catalunya, destaca especialment el Gran Orient de Catalunya, fundat el 1990, que manté una presència activa en l’àmbit cultural i social.
Un altre exemple significatiu és la Gran Lògia Femenina d’Espanya, que ha impulsat la participació femenina en un espai tradicionalment dominat pels homes. Aquesta organització compta amb diverses lògies a Catalunya i treballa per promoure la igualtat i la diversitat dins del món maçònic.
Malgrat els seus esforços per integrar-se i contribuir a la societat, la maçoneria encara és poc coneguda pel gran públic i sovint està envoltada de mites i estereotips. La seva història de clandestinitat i persecució ha deixat una empremta que encara es nota avui dia.
Aquest 45è aniversari de la legalització de la maçoneria és una oportunitat per reflexionar sobre el seu paper en la societat actual. Lluny de les conspiracions que sovint s’associen amb aquesta institució, la maçoneria moderna es defineix per la seva defensa de valors humanistes, la seva discreció i el seu compromís amb el progrés social.
Una commemoració amb significat
La celebració d’aquest aniversari no només recorda la restauració dels drets d’una organització històrica, sinó també la importància de la llibertat d’associació i els valors democràtics. És un moment per mirar enrere, valorar el camí recorregut i reafirmar el compromís de la maçoneria amb una societat més justa, igualitària i solidària.