El sistema simbòlic maçònic s’ha anat format al llarg dels temps i manlleva els seus principals elements: les eines, els instruments i els conceptes que anteriorment feien servir els antics mestres d’obrers i picapedrers. És per això que aquest mètode constitueix una vasta metàfora de l’art constructiu aplicat a l’auto-construcció de cada persona i de tota la humanitat.

D’aquesta manera, el simbolisme de la Francmaçoneria moderna consisteix en el fet que els maçons representen alhora l’obrer i el material damunt el qual aquest obrer treballa. Per tal d’entendre més aquest concepte es parla de la construcció del Temple de la Humanitat amb les pedres que corresponen als maçons i maçones. La idea és que aquestes pedres arriben a la llotja com una pedra basta i el treball consisteix a desbastar-ne els caires mal formats i polir-ne la superfície fins arribar a fer-ne una pedra cúbica considerada com la perfecció. Un treball simbòlic comprès en tres etapes o graus fonamentals que és el d’aprenent, el de fadrí i el de mestre maçó.